La dansa contemporània és una expressió artística basada en la tènica del ballet clàssic que comprèn un tipus de moviment amb menys rigidesa. Sorgeix com a reacció a les formes clàssiques i probablement com una necessitat d'expressar-se més lliurement mitjançant el cos. És una forma de dansa en què es busca expressar una idea, un sentiment, una emoció, igual que el ballet clàssic, però a través de moviments corporals propis dels segles XX i XXI. La pionera fou I. Duncan, seguida per M. Graham, R. St. Denis, entre d’altres. Els objectius són: desenvolupar el potencial físic que cadascú posseeix respectant els seus límits i actuant des de la relaxació i el moviment harmònic; adquirir coneixement de l'estructura corporal i de la correcta alineació del cos amb la finalitat d'evitar dolor i costums corporals perjudicials; aprenentatge de la tècnica de dansa contemporània 'limón', basada en el treball del pes del cos, la utilització correcta del terra i conceptes clàssics bàsics de la tècnica del ballet; exercitació de la memòria mitjançant l'aprenentatge de seqüències de moviment coordinades amb la música, millora de la coordinació i de la flexibilitat… Això s'aconseguirà a partir de diferents exercicis i coreografíes, ja que el seu l'objectiu principal és l'expressió d'una emoció mitjançant el cos.